Ipad's a l'educació

En aquest passat semestre els estudians d'Educació Infantil vam poder assistir a diverses conferències. Avui m'agradaria parlar-vos d'una d'elles que parlava de l'ús dels Ipad's a l'educació. Aquesta la vàren realitzar dos mestres del Col·legi Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu, la Marta Palet (educació primària) i en Jordi (educació infatil).

El Col·legi Mare de Déu de la Mercè és una escola concertada que fa un temps va decidir endinssar-se en el projecte de digitalitzar les aules. Amb l'ajuda d'alguns professors de Blanquerna, vàren anar introduïnt els Ipad's a l'educació, arribant a un acord amb els pares per una quota mensual en comptes de pagar les tablets. Al principi es mostraven reacis a aquest projecte, però actualment tant les families com els mestres hi estan molt implicats i això ha fet que a través del joc i de l'experimentació amb els Ipad's, hagi esdevingut avui en dia, un element clau en l'educació dels seus alumnes. Utilitzen aquest dispositiu informàtic tant per passar llista com per ensenyar noves maneres d'apendre. En Jordi i la Marta conjuntament amb altres mestresvan rebre formació sobre l'utilització dels Ipad's que els va ser útil per familiaritzar-se amb ells i per poder ensenyar els seus alumnes a fer-los servir. Aquesta eina també els serveix per poder realitzar una agenda comuna per poder reservar aules i els Ipads, de manera que tots els mestres hi poden accedir editar de manera més facil i eficaç. Els ipdads els fan servir dues hores setmanals als racons, formats per grups de dos o 4 infant, aixií es poden ajudar entre ells i poden realitzar més fàcilment les activitats que, principalment, van destinades a realitzar exercicis de llengua i de matemàtiques. Hi ha aplicacions que són autocorrectives però n'hi ha d'altres que no, és per això que s'ajudin entre ells. 

Utilitzen aplicacions com per exemple Imotion (crear un vídeo mitjançant fotografies), Mindomo ( realitzar mapes conceptuals), Stratalògica (veure les distàncies que hi ha entre dos llocs), Math (realitzar activitats matemàtiques), ABC cursives (apendre a escriure les lletres e l'abecedari), Tangram (crear diverses formes a través d'un tangram), etcètera.

Aquesta sessió informativa em va ser molt útil i interessant.

Crèdits: - La informació està extreta dels apunts agafats durant la sessió

Recitant un poema

El divendres 19 de Desembre el grup B de primer J d'educació Infantil, vàrem haver de recitar una poesia de memòria davant dels altres companys, aquesta podria ser la que el mateix alumne hagués triat. Davant dels companys i abans de començar a recitar la poesia, la Rosa Soler, mestre de l'assignatura de COED, ens va proposar realitzar un seguit d'exercicis per calmar els nervis a través de la respiració, per poder recitar la poesia de la millor manera possible: mirar a tots els companys, pronunciar adequadament les paraules, transmetre els sentiments, gesticular, fer una bona articulació...

Primerament, abans de recitar el poema, cadascun dels alumnes, havia de dir el títol de la poesia, l'autor d'aquest i el per què s'havia escollit. Jo vaig triar, una pesa de Joan Margarit, concretament una poesia anomenada " Pare i filla", la qual es troba al llibre "Joana" que ell mateix va escriure i dedicar a la seva filla Joana, la qual va morir. Aquesta elecció va ser perquè em va transmetre diversos sentiments té un punt familiar ple de tendresa i serenitat. Abans de recitar-la, em pensava que em posaria molt nerviosa, però quan em vaig situar davant dels companys vaig perdre els nervis de cop però per una pròxima vegada hauria de millorar l'articulació i gesticulació. La poesia triada va ser la següent:

Pare i filla

Davant dels finestrals oberts al pati

ell s'adormia a la butaca,

vora el sofà on ella reposava.

El rostre de la noia, endurit per la morfina, 

s'havia anat deixant el seu somriure

en les fotografies. 

En fer-se fosc, la duia al pis de dalt,

tancava els porticons i la posava al llit.

Davant del sofà buit ell s'adonava

que no li quedarien prou records.

Que mai quedarien prou records

per simular la vida.

Identitat i Territori

Fa uns dies que per parelles havíem de preparar un tema per tal de ser exposat oralment a l'aula amb un suport audiovisual necessari. Aquest treball l'he realitzat amb la meva companya Carolina Torres, i parlant vàrem decidir fer l'exposició sobre l'experiència. Les dues treballem cuidant a infants aproximadament de la mateixa edat i vàrem creure que era una gran oportunitat per exposar-ho davant dels nostres companys, ja que la nostra feina està relacionada amb el que estem estudiant, educació infantil. Segur que molts d'ells estan en la mateixa situació de treballar del mateix que estan estudiant o bé estan buscant feina.

Havíem de procurar de repartir el temps per tal que les dues persones de la parella exposéssim pràcticament una estona similar però respectant i potenciant la lògica comunicativa. Així doncs, s'havia de preparar l’exposició tenint en compte allò que voldríem comunicar, l’estructura de l’exposició i la captació del públic, utilitzant les estratègies comunicatives que creiessim més oportunes.

A l'hora de fer l'exposició, ens vàrem posar molt nervioses i això ens va perjudicar, ja que ens vàrem oblidar de moltes coses que havíem d'exposar. Tot i així, vàrem tirar endavant i amb el temps els nervis anaven desapareixent. Cal esmentar que amb l'exposició d'Identitat i Territori hem après que s'han de controlar els nervis perquè no et passin una mala jugada. També és important tenir preparat un guió per si no te'n recordes d'algunes coses, però no s'ha de memoritzar, és a dir, no fer un abús del guió sinó que serveixi d'ajuda.

Tot seguit adjunto el nostre treball:

Com parlar bé en públic

Parlem dels punts claus del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i de Francesc Puigpelat, que hem llegit a l'assignatura de COED, i que està compost per nou capítols.

El llibre parla sobre diferents mètodes per a aconseguir una millora a l'hora de parlar davant d'un públic, aquests són els següents:

- La importància de la comunicació oral
- Com parlar bé en públic
- El llenguatge oral
- El llenguatge corporal
- Tipus de mitjans audiovisuals: la informació visual
- Com preparar un discurs: el guió
- Introducció i conclusió de la presentació oral o discurs
- Desenvolupament de la presentació oral o discurs
- Vuit exemples d'altres situacions comunicatives

Com parlar bé en públic, m'ha semblat un llibre molt interessant, ja que és una manera d'aprendre i útil per adquirir nous recursos . Si hi esteu interessats, us convido a llegir-lo.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Anteriorment vaig parlar del decàleg d'un bon comunicador i de l'estructura que ha de tenir el seu discurs. Avui ampliarem la informació de com ha de ser l'estructura, que pretén connectar el tema amb les persones.

INTRODUCCIÓ: "Allò que comença bé ja està mig acabat" Hem de tenir en compte que l'aprenentatge va molt lligat amb les emocions i, per tant, si som capaços de crear una bona impressió al públic des d'un principi, l'orador tindrà cada vegada més confiança i explicarà de forma tranquil·la i entenedora el seu discurs. Podem utilitzar fórmules d'obertura (no formen part del discurs però sí que col·laboren en la impressió del missatge). Com per exemple, explicar anècdotes, fer preguntes retòriqueso bé afirmacions provocadores.

DESENVOLUPAMENT: És el cos del treball (part més extensa). Consisteix en seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs. Hi ha dos grans objectius: informar (estructura descriptiva  o estructura cronològica) o convèncer (estructura inductiva).

CONCLUSIÓ: És la part del text que ocupa un 10% de les funcions bàsiques: tancar el discurs, sintetitzar les idees, oferir una visió global del missatge i deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Podem utilitzar fórmules de tancament (no formen part del discurs però sí que col·laboren en la impressió del missatge) com per exemple, resumir els punts principals, apel·lar als sentiments, repetir la introducció... Per tant, per a ser bons oradors i intentar captar l'atenció del públic durant tot el discurs, són molt importants les fórmules d'obertura i tancament.

Qui ets tu? - Descripció

Hi ha moltes maneres de fer una descripció d’una persona. Avui a Coed, hem posat en pràctica la descripció fotogràfica. Amb una fotografia l’autor pot descriure una persona, ja digui amb el paisatge de fons, la vestimenta, per la llum, per l'expressió facial, etcètera. La persona que fa l’observació de la imatge pot interpretar coses que potser l’autor no volia o potser és allò que ell volia transmetre. Tota imatge ha de ser acompanyada per un peu de foto que, molt breument ha de descriure allò que es representa a la imatge.

En aquest treball jo he volgut descriure a la Clàudia Pedrosa, companya de la classe de primer B d’Educació Infantil. I això ho he fet de la següent manera:

Clàudia Pedrosa. 21 anys. Acció, reacció. Estudiosa i treballadora. Tècnica Superior en Educació Infantil. Emociona i s’emociona. Ha perseguit a un somni i n’ha aconseguit uns quants. És propera, divertida i tal com raja. Simpàtica, empàtica i molt d’humor. .
De Castelldefels però estudiant a Barcelona. Passió per viatjar. Té un punt de nena de la selva, com per civilitzar. És indomable. Treball dur i tot tacat de diversió. Si té algun problema, l'ha d'expressar. Fanàtica a conèixer a persones noves però, si transmeten confiança. No li infon respecte ningú ni la frena res: ni tan sols les seves limitacions. Supersticiosa, guerrera i amb caràcter. En un futur, vol emprendre una nova manera d’educar per canviar la societat d’avui en dia. Està boja, però li encanta. No se li escapa res: tot controlat.

És una noia curiosa, la Clàudia. El seu lema: mentre tu sàpigues qui ets, no tens res a demostrar. Amant dels animals i en concret un: el seu “chihuahua”. Fa que les coses no només semblin fàcils, sinó que ho siguin. Diu: una persona culte és aquella que accepta les diferents cultures i tradicions. Només tres paraules: imaginació, fantasia i somni. Si fa coses que ja coneix, la Clàudia s’avorreix. Clara i pràctica

Cada paraula un impacte. Cada frase, una idea. Cada silenci, ajustat.

Decàleg d’un bon comunicador

A partir del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat hem realitzat un decàleg a l’aula, per ser un bon comunicador:

- ser breu, clar, precís i concís

- mostrar naturalitat i improvisar la mida justa

- elaborar un guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees

- dominar el llenguatge no verbal: posició, gesticulació, actitud, somriure i mirada

- controlar la veu: volum, velocitat, vocalització,  articulació i actitud, entonació

- controlar els nervis: respiració, silencis i pauses

- dominar la llengua: registres i varietats. Llengua escrita

- suports audiovisuals, diversitat de mitjans, no abusar-ne, creativitat no duplicitat

- “feedback”;  humor: vivències personals, anècdotes i exemples

- estructurar el discurs: ser reiteratiu, relacionar introducció amb la conclusió

Es pot iniciar la introducció  amb diferents recursos, com per exemple: presentar objectius, fent una pregunta, documentar-se, explicar alguna anècdota, etcètera. El desenvolupament segueix un ordre lògic i el guió pot tenir com a objectiu informar o bé convèncer. Per tancar el discurs es fa una conclusió, es pot fer de diferents maneres: resumir les idees importants, apel·lar els sentiments, etcètera. 

Conceptes o emocions

Es importat expressar idees i exposar la informació que es vol donar. Tot seguit, parlare dels diferents programes que que ofereixen diverses formes per fer-ho i que surten del marc tradicional:

Mapes conceptuals: és una manera de representar la informació gràficament i tots els conceptes que hi apareixen es poden relacionar i enllaçar entre ells. Aquesta tècnica ens ajuda a estructurar la informació de manera coherent i ajuda a incloure-la en els nostres esquemes mentals. Un web per crear mapes conceptuals és "Bubbl.us", la qual permet descarregar els nostres mapes conceptuals o guardar-los al servidor; per altra banda, també trobem CMapTools.

Mapes mentals: és una manera d'organitzar el nostre pensament, facilitant, així, l'expressió de les nostres idees d'una manera gràfica. Algunes de les webs que permet crear mapes mentals són Mindomo, Mindmeister, Mapmyself.

Taulers d'anuncis: és una altra manera de presentar informació, però aquesta vegada mitjançant un suro. En aquest suro es poden afegir fotografies, enllaços, vídeos, etc. Una web que permet crear un tauler d'anuncis, o suro, és Padlet, en la qual no és necessari registrar-se.

Fluxogrames: són una altra forma de presentar informació, però l'objectiu d'aquests són resoldre un problema o feina. Word o Write ofereixen l'opció per crear-ne, tot i així nosaltres hem optat fer-ho amb Gliffy.

Crèdits: - http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2014/12/wordle-conceptes-o-emocions.html

- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes.html

- http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els-mapes_19.html

-  http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/11/eines-de-suport-al-pensament-els.html

Booktrailer

Fa unes setmanes a GTIC, vàrem començar a treballar el book trailer.

Com el seu propi nom indica el booktrailer, book (llibre) i tràiler (resum), és una eina que serveix per promocionar un llibre, utilitzant tècniques audiovisuals, i d'aquesta manera captar l'atenció del lector mostrant escenes de la història però deixant intriga. Aquesta eina es divulga mitjançant xarxes socials i normalment té una durada entre dos i quatre minuts. Un dels seus aspectes més fonamentals que en formen part, és la música o banda sonora, ja que és la que s'encarrega de despertar emocions i sentiments i la que realment aconsegueix transmetre intriga o no al lector per llegir la lectura.

Com a treball col·laboratiu, en grups de cinc, estem realitzant un booktràiler, en concret el meu grup tractarem el llibre Aquesta nit digue's que m'estimes de Federico Moccia. Per anar fent saliva, adjunto dos exemples de booktrailers:

Us han agradat? Doncs tot seguit podeu observar el nostre booktràiler, espero que us agradi:

Comunicador en xarxa

Avui a la classe de comunicació oral, escrita i digital ha començat amb la pregunta " Qui considerem bon comunicador?". Després d'uns minuts de pensar en moltes persones conegudes i bons comunicants, hem creat la nostra llista de noms. N'han sortit alguns com Pep Guardiola, Andreu Buenafuente, Belén Esteban, Albert Om, Pilar Raola, Mercedes Milá... entre d'altres. Opinions molt diverses però totes argumentades. Al final de l'activitat teníem un llistat d'adjectius a partir dels quals hem tret les nostres conclusions sobre la comunicació.

La segona part de la classe, el meu grup compost per mi i quatre persones més (la Claudia Pedrosa, la Cristina Raventós, la Paula Tomàs i la Carolina Torres), hem decidit seguir en Víctor Amela, ja que és un periodista molt actiu en el que actualment treballa entre d'altres, a "la contra" de La Vanguardia. 

Si no el coneixeu o teniu la curiositat de seguir-lo ho podeu fer..

- Al Twitter: https://twitter.com/victoramela

- Al Faceboock: https://www.facebook.com/victoramela?fref=ts

- Al seu propi blog: http://victoramela.com/

La llengua oral formal

La llengua oral formal s'utilitza en entrevistes, debats, discursos... no és del tot espontània, ja que s'ha de crear un guió amb el conjunt d'idees que es voldran nomenar. Aquesta té uns trets característics:

Trets contextuals:

- El caràcter no universal i aprenentatge escolar és un tipus de llenguatge que s'aprèn a l'escola, ja que no es desenvolupa per si sol, hi ha uns ensenyaments específics.
- La llengua oral formal és acústica, efímera i produïda en temps real perquè es produeix sobre la marxa.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: és semblant a la comunicació oral perquè les dues provoquen la interacció visual i emotiva. Comparteixen espai i temps i permeten la interacció i feedback.

Trets textuals o discursius:

- És formal i generalment monologada
- Informa, planifica, el tema sovint és especialitzat, i el text ha d'estar planificat i ben estructurat però s'ha de deixar lloc per l'espontaneïtat depenent de les reaccions del públic i del temps.
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals, hem de saber dir les idees de manera diferent per ser entesos. Pren importància la gesticulació, les mirades, la pronunciació, els silencis...

Trets lingüístics:

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to, volum i ritme). No s'ha de fer un discurs pla, té importància la corba melòdica.
- Ocurrència d'elements díctics (elements lingüístics que fan referència a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica...
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (conveccions que regeixen el que dius).

Crèdits: - Apunts de classe

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament qualsevol aspecte de la realitat, proporcionant informació i característiques d'aquests aspectes. Hi ha l'objectiva i la subjectiva. En l'objectiva l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte o la situació a descriure i ho fa amb la precisió més gran possible. En el cas de la subjectiva, l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu, deixant que les seves pròpies experiències i emocions influenciïn.

En referència al procediment a seguir per dur a terme un text descriptiu, s'ha de començar ideant, és a dir, explorant la situació; seguidament s'ha d'ordenar la informació obtinguda i finalment, s'ha de textualitzar, és a dir redactar el text. Un cop assolit això, per tal d'escriure correctament el text, es poden ustilitzar diferents tècniques descriptives com els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, comparacions, al·literacions...

Crèdits: - Apunts de classe