dijous, 13 de novembre del 2014

La llengua oral formal



La llengua oral formal s'utilitza en entrevistes, debats, discursos... no és del tot espontània, ja que s'ha de crear un guió amb el conjunt d'idees que es voldran nomenar. Aquesta té uns trets característics:

Trets contextuals:

- El caràcter no universal i aprenentatge escolar és un tipus de llenguatge que s'aprèn a l'escola, ja que no es desenvolupa per si sol, hi ha uns ensenyaments específics.
- La llengua oral formal és acústica, efímera i produïda en temps real perquè es produeix sobre la marxa.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: és semblant a la comunicació oral perquè les dues provoquen la interacció visual i emotiva. Comparteixen espai i temps i permeten la interacció i feedback.

Trets textuals o discursius:

- És formal i generalment monologada
- Informa, planifica, el tema sovint és especialitzat, i el text ha d'estar planificat i ben estructurat però s'ha de deixar lloc per l'espontaneïtat depenent de les reaccions del públic i del temps.
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals, hem de saber dir les idees de manera diferent per ser entesos. Pren importància la gesticulació, les mirades, la pronunciació, els silencis...

Trets lingüístics:

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals (to, volum i ritme). No s'ha de fer un discurs pla, té importància la corba melòdica.
- Ocurrència d'elements díctics (elements lingüístics que fan referència a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica...
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard (conveccions que regeixen el que dius).
Crèdits: - Apunts de classe



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada