El divendres 19 de Desembre el grup B de primer J d'educació Infantil, vàrem haver de recitar una poesia de memòria davant dels altres companys, aquesta podria ser la que el mateix alumne hagués triat. Davant dels companys i abans de començar a recitar la poesia, la Rosa Soler, mestre de l'assignatura de COED, ens va proposar realitzar un seguit d'exercicis per calmar els nervis a través de la respiració, per poder recitar la poesia de la millor manera possible: mirar a tots els companys, pronunciar adequadament les paraules, transmetre els sentiments, gesticular, fer una bona articulació...
Primerament, abans de recitar el poema, cadascun dels alumnes, havia de dir el títol de la poesia, l'autor d'aquest i el per què s'havia escollit. Jo vaig triar, una pesa de Joan Margarit, concretament una poesia anomenada " Pare i filla", la qual es troba al llibre "Joana" que ell mateix va escriure i dedicar a la seva filla Joana, la qual va morir. Aquesta elecció va ser perquè em va transmetre diversos sentiments té un punt familiar ple de tendresa i serenitat. Abans de recitar-la, em pensava que em posaria molt nerviosa, però quan em vaig situar davant dels companys vaig perdre els nervis de cop però per una pròxima vegada hauria de millorar l'articulació i gesticulació. La poesia triada va ser la següent:
Pare i filla
Davant dels finestrals oberts al pati
ell s'adormia a la butaca,
vora el sofà on ella reposava.
El rostre de la noia, endurit per la morfina,
s'havia anat deixant el seu somriure
en les fotografies.
En fer-se fosc, la duia al pis de dalt,
tancava els porticons i la posava al llit.
Davant del sofà buit ell s'adonava
que no li quedarien prou records.
Que mai quedarien prou records
per simular la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada