dilluns, 8 de desembre del 2014

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Anteriorment vaig parlar del decàleg d'un bon comunicador i de l'estructura que ha de tenir el seu discurs. Avui ampliarem la informació de com ha de ser l'estructura, que pretén connectar el tema amb les persones.

INTRODUCCIÓ: "Allò que comença bé ja està mig acabat" Hem de tenir en compte que l'aprenentatge va molt lligat amb les emocions i, per tant, si som capaços de crear una bona impressió al públic des d'un principi, l'orador tindrà cada vegada més confiança i explicarà de forma tranquil·la i entenedora el seu discurs. Podem utilitzar fórmules d'obertura (no formen part del discurs però sí que col·laboren en la impressió del missatge). Com per exemple, explicar anècdotes, fer preguntes retòriqueso bé afirmacions provocadores.

DESENVOLUPAMENT: És el cos del treball (part més extensa). Consisteix en seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs. Hi ha dos grans objectius: informar (estructura descriptiva  o estructura cronològica) o convèncer (estructura inductiva).

CONCLUSIÓ: És la part del text que ocupa un 10% de les funcions bàsiques: tancar el discurs, sintetitzar les idees, oferir una visió global del missatge i deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Podem utilitzar fórmules de tancament (no formen part del discurs però sí que col·laboren en la impressió del missatge) com per exemple, resumir els punts principals, apel·lar als sentiments, repetir la introducció... Per tant, per a ser bons oradors i intentar captar l'atenció del públic durant tot el discurs, són molt importants les fórmules d'obertura i tancament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada